10 SEGONS ES POC

El viure, què és? On anem despès? Què ens espera? Creus que deus parar-te a pensar-ho? Per que jo no. A què esperes? Va, mou-te, observa’t, reacciona, no pots quedar-te amb els braços creuats.

Te n’adones? Mentre que ho has llegit han passat 10 segons, el temps passa, ràpid, aprofita’l. Ix al carrer, lluita pel que vols, no podem deixar que ens arruïnen les hores, animem-nos tots junts podem. Tots junts canviarem el món, tots junts farem que el poc que dura una vida, ens semble que haja durat 100 anys.

T'APUNTES?

M’agradaria observar el món des de d’alt, des de una altra perspectiva. Poder enlairar-me i veure com tot es fa cada vegada més petit, com canvien les coses. Des de baix tot pareix superar-te, els problemas, la soledat, la tristesa, però des de d’alt tot seria diferent, hem faria gran, podría veure els problemas dels altres i me n’adonaria que un meu fan mil seus.

Crec que ho intentaré, vull sentir la sensació de ser gran, de què ningú puga amb mi, de guanyar el combat al món.

Vols acompañar-me? Pensa que podríem observar el sol des dels núvols

SÓM ÉSSERS DIMINUTS.

Els somnis, són aquells pensaments que et fan sumergir-te en un món meravellos, un món únicament teu, on pots fer tot allò que vulgues, el que sempre has desitjat. Hi ha de moltes maneres: dolents, bons, sentimentals, d'aventures... El que menys es desitja es tindre un mal son, set clava dintre del cos, tot es paralitza, la por et menja i el que més disitges és despertar-te, i veure que a passat tot, que estas al món i que tot era un somni, un mal somni. 
Aquests xicotets pensaments ens demostren que estem vius, que sóm uns éssers diminuts entre totes les altres espècies que hi ha al món.
Aquests pensaments els tenim tots, no importa el color de la pell o el país d'origen, no importa la edat o el senxe, no importa estar sec o sort, el que realment importa es que ens demostra que tots sóm iguals i que estem vius. 

La cendra del cigarret vola entre els ulls de la gent.

EL sol sempre surt i es reflecteix entre els ulls de la gent, se’n dintra per les finestres i els ajuda a somriure. Però no tots ho fan, alguns ploren, però no de llàstima sinó de emoció, d’alegria, de veure que estan vius, que segueixen en vida. La gent es lamenta per tindre una merda de vida. Pensa en la gent malalta, en aquella que lluita dia a dia per mantindre la vida, en les famílies afectades per la pèrdua de la seva gent volguda. En aquest moment te n’adones de que la teva vida no es tan merda i que ara es quan entens que has de plorar, però no de llàstima, sinó d’alegria. 

VIVIM.

Aquí teniu més fotografies, aquetes del cel dels darrers dies.

MADAME.

 Aquestes són algunes de les fotografies que li he fet a la meva gossa. Espere que us agraden. 

La contaminació els agredeix.

Els alts nivells de contaminació que sofreix Pekín des d'uns quants dies ha obligat al govern a prendre unes mesures dràstiques. Els col·legis d'alguns llocs de la capital han rebut l'ordre d'eliminar les activitats d'exterior i les autoritats municipals han aconsellat a la població que prenga mesures per protegir la seva salut.

Des de fa uns anys a la ciutat de Pekín es veia vindre l'espantosa notícia de no poder sortir al carrer a causa de la contaminació.

El govern, a causa dels problemes que estan patint haurien de, a més d'aconsellar que es queden a casa, elaborar unes mesures per aconseguir la reducció de la contaminació i amb això millorar la imatge de la capital i del país.

A l'any 2008, a la ciutat de Pekín es van celebrar les Olimpiades, les quals van originar un porcés de redacció de contaminació i van aconseguir millorar les condicions de vida i salut de la població.

Si les començaren les mesures per reduir la contaminació, el govern de Pekín tindria que tornar-les a plantejar, ja que ara han arribat a un greu problema.

Segons diuen els metges del país, les partícules contaminades de l'aire poden arribar a provocar tumors. així que, les vides de la població estan en mans del govern.