EL sol sempre
surt i es reflecteix entre els ulls de la gent, se’n dintra per les finestres i
els ajuda a somriure. Però no tots ho fan, alguns ploren, però no de llàstima
sinó de emoció, d’alegria, de veure que estan vius, que segueixen en vida. La
gent es lamenta per tindre una merda de vida. Pensa en la gent malalta, en
aquella que lluita dia a dia per mantindre la vida, en les famílies afectades
per la pèrdua de la seva gent volguda. En aquest moment te n’adones de que la
teva vida no es tan merda i que ara es quan entens que has de plorar, però no
de llàstima, sinó d’alegria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada