SÓM ÉSSERS DIMINUTS.

Els somnis, són aquells pensaments que et fan sumergir-te en un món meravellos, un món únicament teu, on pots fer tot allò que vulgues, el que sempre has desitjat. Hi ha de moltes maneres: dolents, bons, sentimentals, d'aventures... El que menys es desitja es tindre un mal son, set clava dintre del cos, tot es paralitza, la por et menja i el que més disitges és despertar-te, i veure que a passat tot, que estas al món i que tot era un somni, un mal somni. 
Aquests xicotets pensaments ens demostren que estem vius, que sóm uns éssers diminuts entre totes les altres espècies que hi ha al món.
Aquests pensaments els tenim tots, no importa el color de la pell o el país d'origen, no importa la edat o el senxe, no importa estar sec o sort, el que realment importa es que ens demostra que tots sóm iguals i que estem vius. 

La cendra del cigarret vola entre els ulls de la gent.

EL sol sempre surt i es reflecteix entre els ulls de la gent, se’n dintra per les finestres i els ajuda a somriure. Però no tots ho fan, alguns ploren, però no de llàstima sinó de emoció, d’alegria, de veure que estan vius, que segueixen en vida. La gent es lamenta per tindre una merda de vida. Pensa en la gent malalta, en aquella que lluita dia a dia per mantindre la vida, en les famílies afectades per la pèrdua de la seva gent volguda. En aquest moment te n’adones de que la teva vida no es tan merda i que ara es quan entens que has de plorar, però no de llàstima, sinó d’alegria. 

VIVIM.

Aquí teniu més fotografies, aquetes del cel dels darrers dies.

MADAME.

 Aquestes són algunes de les fotografies que li he fet a la meva gossa. Espere que us agraden. 

La contaminació els agredeix.

Els alts nivells de contaminació que sofreix Pekín des d'uns quants dies ha obligat al govern a prendre unes mesures dràstiques. Els col·legis d'alguns llocs de la capital han rebut l'ordre d'eliminar les activitats d'exterior i les autoritats municipals han aconsellat a la població que prenga mesures per protegir la seva salut.

Des de fa uns anys a la ciutat de Pekín es veia vindre l'espantosa notícia de no poder sortir al carrer a causa de la contaminació.

El govern, a causa dels problemes que estan patint haurien de, a més d'aconsellar que es queden a casa, elaborar unes mesures per aconseguir la reducció de la contaminació i amb això millorar la imatge de la capital i del país.

A l'any 2008, a la ciutat de Pekín es van celebrar les Olimpiades, les quals van originar un porcés de redacció de contaminació i van aconseguir millorar les condicions de vida i salut de la població.

Si les començaren les mesures per reduir la contaminació, el govern de Pekín tindria que tornar-les a plantejar, ja que ara han arribat a un greu problema.

Segons diuen els metges del país, les partícules contaminades de l'aire poden arribar a provocar tumors. així que, les vides de la població estan en mans del govern.

Mort sense justícia.

Sor Maria, de 88 anys, ha mort fa uns dies i ha sigut enterrada. El jutge l'havia citada a declarar com a imputà el passat divendres pel cas del robatori de nadons. Sor Maria, és l'única acusada d'aquest cas i no va acudir al jutjat.

Dones de Déu, nascudes per servir-lo i casades amb ell sense poder mantindre relacions amb cap altra persona. Com poden arribar a robar nadons acabats de nàixer?

Les monges, aquelles persones que haurien de ser bones i ajudar en els pitjors moments, han arribat a deixar a mares sense els seus fills, sense l'estima més gran que es pot tindre. Elles es consideren servents de Déu?

El nom de Sor Maria es repeteix molt entre aquelles dones que fa 30 o 40 anys van eixir de l'hospital sense els fills als braços. Aquestes mares com es sentiran ara? Humiliades, enganyades i amb un dolor tan fort que se'ls quedà de per vida.

Aquesta monja ha mort en silenci i a més sense donar a les mares que l'acusaren  de robar als sens nadons alguna pista sobre el lloc on es troben els seus fulls.

La religió ha deixat les creences i s'ha convertit en una font de diners.

La Política Actual.

En quin país vivim? Molta gent que trepitja el sòl d'Espanya no ho sabria respondre. Ens trobem en una societat on el principal concepte de política és corrupció.

Avui en dia, trobem dos partits polítics que són els que reben la major quantitat de vots, mentre que la resta no aconsegueixen ni la mitat d'aqueix.

Espanya està passant per una crisi on una gran part de gent es troba embargada i en la ruïna, sense tindre diners per a poder comprar-se aliments.

Quan la població, mitjançant el seu vot, elegiren el partit governant ho feren amb la intenció que els aportara la informació esmentada en el seu projecte electoral.

Quines mesures han aplicat? Cap, han permès que la gent morira de fam i es suïcidara, han reduït les pensions i els sous, estan privatitzant la sanitat i l'educació a què tan sols aquelles persones amb diners podran accedir. A més, ajuden a les grans empreses, mentre que les menudes es troben cada vegada més arruïnades. I mentre, aquests polítics amb els seus trages de luxe i els seus cotxes oficials ens diuen que la culpa era del govern anterior i que ells tenien la solució.

Com deia Plató "L'estat actual està en mans de la massa ignorant i manipulada on tan sols aquelles persones que coneguen l'essència de Justícia podran arribar a ser governants justos".

CANVIEM UN POC DE TEMA.

Durant aquest curs hem estat fent redaccions sobre notícies i les nostres opinions sobre elles. Les proccimes entrades vaig a dedicar-les a les notícies en què jo vaig opinar.
Hi haurà coses en què estigam d'acord però amb altres no, i això és el que m'agrada.

Maddame.

Quan creus que estàs sol, sense ninguna companyia, sense ningú que  vulga donar una volta per a distraure’t, el únic que has de fer és mirar cap a baix, al teu costat, ell/a estarà ahí, sempre, pase el que pase. Adonem-nos. El millor és arribar a casa i veure que ell/a estava esperant-te, sense pensar amb que tu li donaries res a canvi. Tractem-los com ells ens tracten a nosaltres, amb amor. Tots junts hem d’aconseguir que no es maltracten més animals. Tots junts. 

Vindrà l'hora de viure dins dels versos.

Encara sóc aquí. No he fugit del món, tot i que de vegades voldria fer-ho. Tan sols de pensar en tot allò que deixaria arrere crec que m'he rendit, tots aquells moments que he viscut a la meva terra, aquells moments que no tornaré a viure però quedaran gravats dins la memòria. Tots desitjarien desaparèixer per moments, fer com si no hagueren viscut mai, i anar-se’n ben lluny on poder pensar en allò que els molesta i trobar solució. Però allí, tan lluny de tots, ten adones del que verdaderament importa, que amb el temps tot passa, i que no es precís fugir per a solucionar els problemes.

Però perquè?

Alguns simplement no esperen res del temps. Dóna el mateix tornar o anar-te’n, simplement renunciar a que el temps sequeixca el seu camí, però encara que passe, els segles són iguals. El ser humà és el mateix. Igual de incapaç, igual d’estúpid, igual de malvat i igual d’ignorant.

5 i 5 mai fan deu.

Enyore un temps que no he viscut encara, com un passat d'accelerada lluita, com les ones que vénen i el mar que s'allunya, que tot està prop però a la vegada lluny, el menjador obert de bat a bat i el sol entrant fins al darrer racó, la gent amb els punys en l'aire i amb les seves corbelles, plors que s'enceten i riures que moren. Veurem aquest moment, aquest ram, aquest dia, que m'ha de fer aixecar de la fossa veient passar la multitud contenta.

Jugàvem a canviar la realitat.

No hi ha pilot, no hi ha ningú portant el timó, cap capità a bord dirigint la tripulació, ni l'hostessa dient-te que et sentes que vas a enlairar. Ningú que et pugui dir el que has de fer i en quin moment has d'actuar. Obre els ulls, tot a canviat, ja no ets la mateixa, has d'avançar, adonar-te que hi ha un món esperant-te, avança, poc a poc, però avança, somia, gaudeix, no et donis per vençuda, tot canvia, el que tenies ahir, demà no serà el mateix, i el que ets avui, cada dia ho seràs.

Hi ha futur?

Tots em diuen que sóm lliures. Doncs jo em sent presoner. He llegit un grafit que diu: "No hi ha futur". Ens enganyen dient que podem elegir. Els meus pares em diuen el que he de fer, els meus profesors, el que he d'estudiar, el meu grup, el que he de vestir o beure o prendre. He llegit: "Ens fan pensar que som lliures, per tal que ens sentim culpables per tot el que ens passa, i oblidem que som víctimes i no responsables del que ens passa". El grafiter té raó: no hi ha futur. No hi ha futur. No hi ha futur.

MARTIN LUTHER KING

Hem de tenir en compte que la tragèdia de la vida no està en no assolir una meta. La tragèdia està en no tenir una meta que assolir. No és una calamitat morir sense assolir somnis. Però sí que és una calamitat no somiar. No és un desastre no poder assolir un ideal, el que és un desastre és no tenir un ideal que assolir. No és una desgràcia no arribar a les estrelles, el que és una desgràcia és no tenir estrelles a les quals arribar.

Lei de la tristesa.

Totes les coses tenen un clamor que va de dins a fora. La materia limita cada cosa, pero la cosa no es nomes materia. Si separes les coses del origen, s'origina en les coses una pena. I aquesta pena contagia cada cosa que l'altra cosa estima, toca i besa.

Començaré pel principi.

Abans de res, dir que m’agradaria plasmar en aquest blog totes aquelles entrades que he fet, i que voldria guardar per a recordar els moments més vitals de la meva vida. I a mesura que passe el temps poder recorda-ho TOT.