6 de febrer del 2013

Vindrà l'hora de viure dins dels versos.

Encara sóc aquí. No he fugit del món, tot i que de vegades voldria fer-ho. Tan sols de pensar en tot allò que deixaria arrere crec que m'he rendit, tots aquells moments que he viscut a la meva terra, aquells moments que no tornaré a viure però quedaran gravats dins la memòria. Tots desitjarien desaparèixer per moments, fer com si no hagueren viscut mai, i anar-se’n ben lluny on poder pensar en allò que els molesta i trobar solució. Però allí, tan lluny de tots, ten adones del que verdaderament importa, que amb el temps tot passa, i que no es precís fugir per a solucionar els problemes.

1 comentari:

  1. Es bueno coger distancia para luego volver con más fuerzas e ilusión a luchar contra los problemas que nos atormentan.
    Enhorabuena Naomi por el blog,.. me ha gustado mucho lo que he leído,.. tanto en lo que coincido contigo como en lo que no,.. me gusta la gente que reflexiona y tiene inquietudes,.. sigue así.

    ResponElimina