5 i 5 mai fan deu.

Enyore un temps que no he viscut encara, com un passat d'accelerada lluita, com les ones que vénen i el mar que s'allunya, que tot està prop però a la vegada lluny, el menjador obert de bat a bat i el sol entrant fins al darrer racó, la gent amb els punys en l'aire i amb les seves corbelles, plors que s'enceten i riures que moren. Veurem aquest moment, aquest ram, aquest dia, que m'ha de fer aixecar de la fossa veient passar la multitud contenta.